Taking Woodstock









----------------

Fitxa tècnica

Director: Ang Lee

Productors: Ang Lee, James Schamus

Guionistes: James Schamus (Basat en el llibre Taking Woodstock d'Elliot Tiber i Tom Monte)

Actors i actrius: Demetri Martin (Elliot Tiber), Imelda Staunton (Mare d'Elliot), Henry Goodman (Pare d'Elliot), Liev Schreiber (Vilma), Jonathan Groff (Michael Lang), Emile Hirsch (Billy), Jeffrey Dean Morgan (Germà de Billy en contra del festival), Mamie Gummer (Secretaria de Michael Lang), Eugene Levy (Amo de la granja)

Música: Dany Elfman


Sinopsis

Any 1969, Elliot Tiber, un decorador aficionat en Greenwich Village, Nova York, al que les coses li van francament malament. Ha de tornar al seu poble a l'estat de Nova York per a ajudar als seus pares a dur un vell motel anomenat El Monaco. El banc està a punt de quedar-se amb el negoci; el pare de Elliot amenaça amb cremar l'edifici, però no ha pagat el segur; i ell ni tan sols té diners per a arribar a casa dels seus pares. A l'assabentar-se que un poble veí ha donat l'autorització perquè se celebri un festival hippie de música, truca als organitzadors pensant que pot ser l'ocasió de revitalitzar el motel. Tres setmanes després, mig milió de persones es dirigeixen cap a la granja del seu veí a White Lake. Elliot està a punt de submergir-se en una experiència que definirà a tota una generació, canviarà la seva vida i la cultura per a sempre.



Opinió personal

Personalment, crec que aquesta pel·lícula és de gran interès cultural. A més a més, Ang Lee és un bon director i ha sabut enfocar d'una manera positiva la pel·lícula, és a dir que ha sabut com tractar-la, amb el seu típic to de lleugera comèdia que trenca amb el realisme tràgic que caracteritza el cinema del seu país (Taiwán), i una barreja de modernitat i tradició.

Penso que els actors i actrius que s'han triat han estat una bona decisió, perquè si s'haguessin triat super estrelles del cinema, la pel·lícula hagués perdut un xic l'essència, ja que hi hauria gent que només voldria veure-la per els actors i no pas per el contingut.

Està molt bé que es tracti el rerefons del festival, la gent que es va moure per darrera, i no els grans artistes que hi van participar (això no ha de quedar despectiu ni molt més, sóc molt fan de bastants dels artistes que van assistir-hi), ja que la gent no valora aquesta part; es pensa que un concert (o festival) és només el conjunt de músics que està a sobre de l'escenari, i no és així.

Crec que és molt positiu que es tracti el tema de la llibertat sexual, ja que, encara avui dia, és un tema que a vegades és tabú, i hauríem de creure més en la llibertat de l'individu, sense jutjar-nos per les nostres tendències sexuals. També el tema de mostrar-nos despullats (literalment i parlant de l'ànima) davant de la gent, tal i com som, sense avergonyir-nos perquè, més maco o més lleig, tots tenim exactament el mateix, i hauríem de ser més lliberals en tots aquests aspectes, però bé, suposo i espero que algun dia aconseguirem la llibertat que volem i ens mereixem.












Chris Burden












Chris Burden, nascut a Boston el 1946, és un artista estatunidenc reconegut per les seves peculiars performances.

Va estudiar arts visuals, arquitectura i física a la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia) de 1969 a 1971. Per a la seva tèsis del 71 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, que consistia en tancar-se durant cinc dies a la seva taquilla, cosa que va causar una gran polèmica.

El 1978 va aconseguir feina com a professor a la Universitat de Califòrnia (Los Àngeles), de la qual va dimitir el 2005 a causa d'una controvèrsia amb un treball d'un alumne, perquè utilitzava intencionadament una pistola carregada i les autoritats no podien provar això.



Va guanyar reputació durant els anys 70, presentant una sèrie de performances en les quals el tema base era el perill de la integritat física pròpia. La més coneguda és Shoot ("tir", realitzada el 1971); una ajudant va disparar-li en el braç esquerre a una distància de cinc metres. Altres performances conegudes i realitzades durant aquests anys van ser: Five Day Clocked Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico (1973) , Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), en les quals l'artista performer s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat dintre d'un sac sota d'un cotxe enmig del carrer.

A partir del 1975, va deixar una mica de banda les performances i es va dedicar a altres projectes de caire més científic i tecnològic.









Instal·lació





Una Instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on allò exposat no és un objecte sinó un conjunt d'objectes. Aquest conjunt forma una única obra per on l'espectador pot transitar i sovint, pot tocar o interaccionar amb alguns objectes.

Les instal·lacions van prendre una gran importància a partir de la dècada de 1970. Les instal·lacions incorporen qualsevol mitjà per a crear una experiència visceral o conceptual en un ambient determinat. Els artistes d'instal·lacions en general utilitzen directament l'espai de les galeries d'art. Molts troben els orígens d'aquest moviment en artistes com Marcel Duchamp i l'ús d'objectes quotidians resignificats com obra artística, més que l'apreciació de l'escultura tradicional que es basa en el treball artístic. La intenció de l'artista és primordial en cada instal·lació a causa de la seva connexió amb l'art conceptual de la dècada de 1960, el que novament és una separació de l'escultura tradicional que té el seu principal interès en la forma. Pot incloure qualsevol mitjà, des de materials naturals fins als més nous mitjans de comunicació, tals com vídeo, computadores i internet. Algunes instal·lacions són llocs específics d'art; aquestes només poden existir en l'espai per al qual són creades.



Artistes més coneguts:

- Marcel·lí Antúnez Roca
- Joan Brossa
- Peter Campus
- Dan Flavin
- Yolanda Gutierrez
- Gary Hill
- Barbara Kruger
- Rafael Lozano-Hemmer
- Ana Mendieta
- Spencer Tunick
- Wolf Vostell












Performance






Una performance (esdeveniment, en anglès)
és una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència). De vegades la línia que es divideix entre l'executant i les audiències pot esvair-se, com en el teatre actiu on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme Performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu. La performance està relacionada a l'art conceptual, alshappenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.


Història

La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels anys seixanta. Aquesta expressió artística va tenir el seu període d'esplendor durant els anys setanta, tot i que la història de les "performances" comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avantguardistes.

Creadors lligats al futurisme, al constructivisme, al dadaisme i al surrealisme, realitzaven per exemple les exhibicions no convencionals en el Cabaret Voltaire. Entre aquests artistes es destaca la participació de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara. Aquesta manera de crear una espècie d'esdeveniment on diverses disciplines artístiques es barregen és el que va anar agafant el nom deperformance durant la segona meitat del segle XX.









Art Cinètic









L'art cinètic és una branca artística en la qual les obres tenen moviment o sembla que el tinguin.

Artistes coneguts: Yaacov Abra, Marcel Duchamp, Juvenal Ravelo, Jesús Soto...








Tim Burton





Tim Burton (Burbank, Califòrnia, 25 d'agost 1958) és un director, dibuixant, escriptor i artista plàstic nord-americà.


Filmografia

Va iniciar la seva carrera amb el curt Vincent (http://www.youtube.com/watch?v=ZH3R5ntFK3c&feature=related) utilitzant la tècnica d'stop-motion i en el qual va esciure els diàlegs en vers, fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. Ja a partir d'aquest curt, podem observar la seva tendència gòtica i fosca, cosa que crea una visió molt personal amb personatges estranys.

Vincent (1982)

Frankenweenie (1984), el seu segon curt.




La gran aventura

de Pee-Wee (1985)



Dany Elfman











Jack Nicholson com
a Joquer a Batman
(1989)

Michelle Pfeiffer, Danny De Vito
i Michael Keaton a Batman Returns (1992)




























Ed Wood (Johnny Depp) i Béla Lugosi Martin Landau a Ed wood (1994)





Ichabod Crane (Johnny Depp) i Katrina Van Tassel (Christina Ricci)


Helena Bonham Carter (amb qui comença a sortir a partir del rodatge) i Mark Wahlberg







Reina de Cors (Helena Bonham Carter)

Barreter (Johnny Depp)

Reina Blanca (Anne Hathaway)












Llocs d'interès:

www.timburton.com

http://www.youtube.com/watch?v=mUHSNPfNkIs

http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2009/timburton/

http://www.youtube.com/watch?v=NzxG-zH2TgI

http://www.youtube.com/watch?v=OiZmHA5btfI

http://www.youtube.com/watch?v=XIyl71gVSLg

http://www.youtube.com/watch?v=mANsedYvsBs&NR=1