Ímbric

Publicat per Cecilia comentaris (0)





Ímbric





Pep Duran

Pep Duran ha treballat paral·lelament i des dels inicis de la seva carrera amb l'escenografia, el què li ha permès desenvolupar al llarg dels anys projectes i propostes centrades en una particular manera d'entendre la construcció i la representació i enfocades a resoldre el que podríem anomenar la posada en escena.

Ha participat en nombroses exposicions, tan individuals com col·lectives arreu del món. I ha realitzat les escenografies i el vestuari d'obres teatrals de reconegut prestigi.

Les seves obres es troben en moltes col·leccions privades i públiques de l'estat espanyol, com ara al MACBA, Museo de Bellas Artes de Alava, Artium, Col·lecció Testimoni de "La Caixa", Fundació Miró, Fundació Rafael Tous, col·lecció Suñol, al Fons d'Art de la Generalitat al Museu de Granollers, i també a diferents col·leccions europees i llatinoamericanes... També té escultura pública a Barcelona, Las Palmas de Gran Canaria i Sant Boi de Llobregat.

És llicenciat en escenografia i figurinisme a l'any 1979 per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona i ha sigut becari al Teatre Lliure la temporada 1978-79.

És Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic pel vestuari de la pel·lícula Luces y Sombras de Jaime Camino de 1989.

En el decurs d'aquest 2009 el seu projecte Sin escenario, amb el patrocini de la Seacex i comissariat per Manel Clot, està itinerant pels museus MARTE de El Salvador, MADC de Costa Rica y MAC de Panamà.
(text extret del pamflet que ens facilitava el museu)

El passat 29 d'octubre vam assistir a la exposició Ímbric, de l'escenògraf Pep Duran i la col·laboració dels germans Castells, al museu Arxiu Tomas Balvey de Cardedeu. Trobo que és una exposició prou interessant, ja que tracta d'unir (emmetxar) dos mons diferents d'una manera tan simple com unir les diferents obres amb una línia infinita i enganxant peces entre sí. En un punt del recorregut, s'imbrica amb la intervenció pictòrica dels germans Castells, la qual em va cridar força l'atenció, ja que era totalment diferent aquesta intervenció de la resta de l'obra. Trobo que tot el conjunt expositiu és molt interessant i original.


Enllaç d'interès:

http://video.tiscali.it/canali/truveo/856781645.html


Com mirem?

Publicat per Cecilia comentaris (0)


COM MIREM?


Una pregunta senzilla i complexa alhora: COM MIREM?.
Tots ho fem d'una manera diferent, tots interpretem mil històries diferents d'una mateixa fotografia. I la veritat és que, en un àmbit lliure, les fotografies poden dir moltes coses de nosaltres, poden descriure'ns com a persona, poden dir si estem feliços o tot el contrari, ens fan recordar. Les fotografies són petits trossos de la nostra història, de la nostra vida.










Fotografia realitzada en punt de vista frontal i pla detall. La llum és suau, degut a que en aquesta part de la fàbrica no donava el sol directament. Està composta en creu. Aquest ninot, encara que sigui simple, transmet llibertat i relax, i per això m'agrada tant, ja que crec que són dos elements bàsics a la vida.



Una altra en contrapicat i pla detall, però encara que tingui aquestes característiques que ja han aparegut en fotografies anteriors, aquesta en concret m'agrada perquè la llum és un element més important, ja que el sol incideix i participa a la fotografia, fent aquests reflexes que donen un efecte càlid i de frescor, així que d'aquesta manera podem transmetre a l'espectador la climatologia d'aquell dia.



Fotografia realitzada amb un punt de vista contrapicat i pla detall. Hi ha un petit efecte òptic amb la llum, ja que si mires la foto sense parar massa atenció en els detalls, sembla que la bombeta estigui encesa, degut a que hi ha reflexes al voltant d'aquesta. L'enquadrament està descentrat conscientment, ja que no m'agraden massa les fotografies perfectament centrades.



Fotografia en primer pla, amb un punt de vista frontal. La meua mà queda il·luminada, però el mirall està enfosquit per la meua ombra. Podríem treure diverses històries d'aquesta foto, és molt metafòrica. Amb el puny simulant que sóc jo qui trenca el vidre, volia expressar d'alguna manera que estic en contra de molts elements de la societat actual, una forma de dir trenquem esquemes i lluitem per viure en un món millor, manifestem-nos, rebel·lem-nos. Ara bé, cadascú pot interpretar-la com vulgui.


Una altre fotografia realitzada en punt de vista frontal i pla detall. Aquesta vegada es tracta de la fusta d'una finestra antiga, amb la pintura desgastada que s'està saltant. La profunditat de camp torna a ser petita, ja que la foto està feta de ben aprop de la superfície. La llum és tènue. L'encant d'aquesta foto són les dues textures diferents d'un mateix element.



Fotografia realitzada en pla contrapicat i descentrada conscientment. Tornem a tenir un pla detall i amb poca profunditat de camp. Les cadenes i el candau són la part de la foto on hi ha més pes. La llum és suau, torna a ser un espai de la fàbrica on el sol no donava directament.



Fotografia feta en pla picat. Tornem a tenir un pla detall; el terme central de la foto és aquest objecte (que exactament no sabria dir què és), que vaig triar pel fet que és antic i contrasta amb la paret desgastada. En aquesta part de la fàbrica, la llum del sol no donava directament, era un lloc on donava molt l'ombra. M'agrada aquesta fotografia perquè no sembla del món modern.



Foto realitzada en pla tres quarts, amb un xic de profunditat de camp, tot i que realment era prou considerable, però donem gràcies al zoom de les càmeres. És un pla detall (sóc bastant aficionada a aquest pla) ja que a través de la reixa vaig voler emmarcar la llauna de tonyina entre les herbes seques de ben aprop. Crec que la llum és un element que dóna encant a aquesta foto, ja que vaig jugar amb les ombres i la llum del sol (aquell dia en feia molt).




Foto dividida en quatre parts, feta en pla frontal i amb una profunditat de camp considerable. La creu de fusta, il·luminada expressament amb el flash de la càmera, és part d'una finestra sense vidres. Darrera, veiem diferents elements, i es juga prou amb les ombres, algunes també a cause del flash i d'altres per la llum que entra de l'exterior, ja que era un recinte amb una paret oberta que donava al carrer.



Foto realitzada en pla frontal i al detall, ja que està extreta d'un dibuix més gran. Llavors, podem dir que té molt poca profunditat de camp. En aquesta fotografia la llum no juga un paper important, ja que la gràcia està en que l'element ja té una llum artificial feta amb la pintura que va utilitzar un antic alumne del Bellera. Tot i així, si pareu atenció, veureu que a la part inferior es veu un tros de mur amb l'ombra de la pedra d'aquest.



I fins aquí el meu treball, espero que us hagi agradat, salut i feina companys i companyes!



Pluja d'idees des del primer moment.

Noa

Publicat per Cecilia comentaris (1)

Ella m'ho dóna tot, fins i tot més que moltes persones. M'escolta, m'ajuda.

M'estima. Quan ho necessito, està amb mi, mai em deixa. I què demana a canvi? Amb un xic d'amor, ella ja és ben contenta.

I, en canvi, hi ha gent que els abandona. Gent que els maltracta, els utilitzen, se'n cansen com si fossin joguines. Els fan mal, se'n riuen d'ells, els fan patir. Persones que es creuen superiors a ells perquè, suposadament, som racionals. Quin dret ens dóna això per destruïr i maltractar? Ho enteneu? Perquè jo no.

Foto: La meua pitusina, la Noa

ART

Publicat per Cecilia comentaris (1)









Què és l'art?
Improvisar, crear.
Art? Què és art?
Meravelles, il·lusió.
Art? ART!
Mons desconeguts,
ombres, llums.
Art? Sí, art!
Colors, foscor.
Somriures, dolor,
llàgrimes, records.
L'art és vida,
l'art és mort.
Ens envolta, ens cuida,
ens estima, ens fascina.
Ens fa cridar, ens fa plorar,
ens fa oblidar, ens fa recordar.
Art! No el veus?
Està aquí, davant teu.
L'art és vida,
l'art és mort.
L'art.. L'art ho és tot.




About this blog

Copyright 2009 - - b o o !

Blogspot Theme designed by: Ray Creations, Ray Hosting.