Taking Woodstock
----------------
Fitxa tècnica
Director: Ang Lee
Productors: Ang Lee, James Schamus
Guionistes: James Schamus (Basat en el llibre Taking Woodstock d'Elliot Tiber i Tom Monte)
Actors i actrius: Demetri Martin (Elliot Tiber), Imelda Staunton (Mare d'Elliot), Henry Goodman (Pare d'Elliot), Liev Schreiber (Vilma), Jonathan Groff (Michael Lang), Emile Hirsch (Billy), Jeffrey Dean Morgan (Germà de Billy en contra del festival), Mamie Gummer (Secretaria de Michael Lang), Eugene Levy (Amo de la granja)
Música: Dany Elfman
Sinopsis
Any 1969, Elliot Tiber, un decorador aficionat en Greenwich Village, Nova York, al que les coses li van francament malament. Ha de tornar al seu poble a l'estat de Nova York per a ajudar als seus pares a dur un vell motel anomenat El Monaco. El banc està a punt de quedar-se amb el negoci; el pare de Elliot amenaça amb cremar l'edifici, però no ha pagat el segur; i ell ni tan sols té diners per a arribar a casa dels seus pares. A l'assabentar-se que un poble veí ha donat l'autorització perquè se celebri un festival hippie de música, truca als organitzadors pensant que pot ser l'ocasió de revitalitzar el motel. Tres setmanes després, mig milió de persones es dirigeixen cap a la granja del seu veí a White Lake. Elliot està a punt de submergir-se en una experiència que definirà a tota una generació, canviarà la seva vida i la cultura per a sempre.
Opinió personal
Personalment, crec que aquesta pel·lícula és de gran interès cultural. A més a més, Ang Lee és un bon director i ha sabut enfocar d'una manera positiva la pel·lícula, és a dir que ha sabut com tractar-la, amb el seu típic to de lleugera comèdia que trenca amb el realisme tràgic que caracteritza el cinema del seu país (Taiwán), i una barreja de modernitat i tradició.
Penso que els actors i actrius que s'han triat han estat una bona decisió, perquè si s'haguessin triat super estrelles del cinema, la pel·lícula hagués perdut un xic l'essència, ja que hi hauria gent que només voldria veure-la per els actors i no pas per el contingut.
Està molt bé que es tracti el rerefons del festival, la gent que es va moure per darrera, i no els grans artistes que hi van participar (això no ha de quedar despectiu ni molt més, sóc molt fan de bastants dels artistes que van assistir-hi), ja que la gent no valora aquesta part; es pensa que un concert (o festival) és només el conjunt de músics que està a sobre de l'escenari, i no és així.
Crec que és molt positiu que es tracti el tema de la llibertat sexual, ja que, encara avui dia, és un tema que a vegades és tabú, i hauríem de creure més en la llibertat de l'individu, sense jutjar-nos per les nostres tendències sexuals. També el tema de mostrar-nos despullats (literalment i parlant de l'ànima) davant de la gent, tal i com som, sense avergonyir-nos perquè, més maco o més lleig, tots tenim exactament el mateix, i hauríem de ser més lliberals en tots aquests aspectes, però bé, suposo i espero que algun dia aconseguirem la llibertat que volem i ens mereixem.
